MILAGRO NAVIDEÑO (Can Boquet is dead)

                                                                           

Bones Festes a tothom i feliç i apocalíptic 2012! (la fi del món)

Can bruguera....

Parkinson Left 6B+

PD:que macu es posar-se els gats despres de 2 setmanes.....

el captaire.

DESTAPANT LA MOLSA

Max, el casigador dels flash atempts

Genci, l'incombustible home elèctric dels mil pegues seguits

MAXimitzant la presició en un salt a dos mans

Creiem que té gens dels Lee, les faccions facials i el geni així ho indiquen

El professor foll, inventor de les mil variants a la placa TeacherLee

Ineludible la presència del gran Puji, com sempre "a matxet"

Gràcies a tots per ser allí, compartint esgarrapades i crits, fent realitat idees, somiades alguan nit de febre, donant tant o més del que vau rebre, només pel plaer de fer-ho. Repetim sempre que volgueu, queden tantes rondes de bloc per brindar...que només de pensar-ho ja em tornen a suar les mans. Ben aviat una nova entrega. Santuari style, destapem la molsa!!!

THE MAASAI

Aqui teniu un bloc nou de la Zona de canbruguera...de la mà del javalee...tot un regal que ens fa per aquest nadal.

theleestayl

TARGASSONNE: UN 1O!

"El Patri" dels Lee catant un capritxós dinàmic de 7c

 Un cap de setmana a Targa pot donar molt de si, tot depén de com hi vagis i amb qui. Jo vaig tenir la sort de pujar amb en Crespo, que darrerament està més encés que un llumí. Ell va encendre la metxa, i la resta de focs artificials els vaig posar jo. A primera hora del matí, en Teacher ja corria entre les pedres, enfollit i encostipat, esperant que arrivés la resta de gent. Jaume, Iker, Novo, i per sorpresa de tots, en Kueka i l'Alba, tots van anar sumant-se a la festa del velcro, una autèntica delícia. Durant el dia, però ens vam disgregar, com guspires enceses en busca de nou combustible que cremar. En Crespo i jo vam patir l'estranya abducció del Chaos, i suspito que els demés també. L'espectacle pirotècnic, però, va viure el seu moment més àlgid la nit de dissabte, coincidint amb l'aniversari del mestre Captaire (aquest cap de setmana "el Patri"), i el d'en Pol, que havia estat el dia abans, on a més de llum i colors, també hi va haver carn a la brasa i vinacu, riures, pets i grans dosis de confraternitat sota zero. També hi va haver tècniques de supervivència inèdites com "el braser tailandés", llegat ancestral de la família d'en Crespo, que ens va salvar d'una congelació segura, i que a mi, concretament, em va cremar un mitjó.

Desde aquí, i abans que se m'oblidi, vull enviar el meu més profund agraïment al gran Jaume, que a part de rebentar la Baleine, també es va recordar de deixar-nos la graella, 10 punts!!!

Podria escriure un post interminable, però preferixo que aquestes fotografies il.lustrint part del que va ser aquest cap de setmana, un cap de setmana en que més o menys tots vam rampinyar algun que altre encadene, un bocí de xistorra amb pà torrat, i unes quantes hores de solet i tacte diví, que ens van deixar l'agradable sensació d'haver viscut un cap de setmana com 10 mana!!!

Crespo atravessant el cor d'aquest bonic 6c

En Jaume planxant la Baleine, olé tu!

La mirada d'en Chacho sembla dir " je veux una hienne"

Sobren les paraules...

Espectacle pirotècnic la nit de dissabte

Aquí també sobren les paraules...

En Pol i la Gladis, FELICITATS ANIMAL!!

Tornen a sobrar les paraules...

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS...(E i P)

El fantàstic "braser tailandés". Bravo Crespo!

En Pol s'estira tant com pot en aquest curiós 6c d'envergadura

A muerte Alba!!!

Tailàndia & Tsunami

Cada moment és únic. Has escalat, has aprés.

En Pol destrossant La filosofia del caos, enhorabona petit!!!

Abans d'acabar el post voldria felicitar a un mestre, que ahir va aprendre coses noves sobre ell mateix i sobre la vida. Ahir a les set de la tarda, una nova vida entrava a formar part de la família. Deu ser preciosa, tan petita i tan delicada, vulnerable com ho som tots i forta i valenta com els seus pares. Felicitats Teacher, felicitats Núria, i sigues BENVINGUDA MAGALEE, benvinguda a la Família!!!

JavaLee

XIV CAMPIONAT DE BOULDER CALELLA

Una nova edició del campionat de boulder més fanàtic del Maresme, organitzat exquisidament, com sempre, pel GEM (Grup Excursionista Malgratenc). No hi faltarà de res a no ser que TU no hi participis. Bona organització, grans premis i millor ambient, ANIMEU-VOS, BLOC, FANATISME I FESTA ASSEGURATS!!!!

CANBRU VOL CRÈIXER

Chacho amb els seus bistecs nous del Decathlon disposat a moure fitxa

 Un dia més al Santuari, però no un dia qualsevol,  perquè en Puji, el fill pròdic, ha tornat als nostres braços, com un infant redimit, buscant el consòl de la pedra. De nou els seus peculiars brams s'han deixat sentir per tota la comarca. Quina alegria i quin goig veure novament la seva cara de boig.

Chacho, Teacher, Jaume i en Puji i companyia. Tots hem fet el que hem pogut fins que hem pogut, uns obligats per l'hora i d'altres pel dolor. Avui era dia de visita guiada que ens ha portat per racons quasi oblidats, que ens han fet sentir l'eufòria i el pànic, i ens ha recordat que el bosc de Canbru seguiex creixent, i nosaltres amb ell.

Obertures Pujilianes, crits, saliva i sang

Esforç i sacrifici, i l'art del porteig

Chacho no s'immuta quan ha de blocar a La Muralla Xina 6c

Jaume a La Muralla Xina minuts abans de ser atropellat

Buscant bolets hem trobat això, ja en parlarem...

Dins la ranxera en Puji perd el nord enduent-se per davant una ampolla d'aigua i en Jaume

En fi, un dia trepidant, humit i càlid, climatològicament parlant. Un dia amb sorpreses i excursions per les entranyes del bosc diví, un dia que ens deixa un regust amarg a alguns, un turmell adolorit a d'altres i un pit encetat a en Puji. Hem fet blocs nous i també n'hem trobat, l'esperança de topar amb nous pepinos ja és una realitat, ben aviat sabrem que s'hi cou. Fins aleshores calma i paciència, caminant al ritme que ens marqui la bufeta i atropellant al mínim de persones possibles i palpant la certesa que Canbru vol crèixer, i nosaltres ho podem fer possible.

Que la crosta ens acompanyi!!!! WIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

JavaLee

PUJI SIUSPLAU: Crònica d'una desaparició

Puji en un trip a Hueko Tanks (després de treure's els guants de pujil)

Corre l'any 2004, Can Boquet està en boca de tots, però un reduït grup d'escaladors maresmencs decideix que hi ha vida més enllà del sector Clàssic, i del sector Nou, i estableix el seu camp base en una nova zona, quasibé desconeguda fins aleshores, estem parlant del bosc de Can Bruguera.
Entre aquests escaladors hi destaquen noms com el d'en Verdissa, el mestre Fino, i el d'un jove, i encara amb cabell, Kueka.
Són anys gloriosos dels quals en neixeran blocs clàssics de la talla de Durkuek, Espatlla de xai, L'espolonaco, El cèrvol, Anníbal, Peregrino, Alpha Blondy, El corredor de la muerte, Rèquiem per un bloc, La muralla xina, i un llarg etcètera.
Preciosos jorns de fanatisme i confraternitat se succeiran fins que, quatre anys més tard, un grenyut abstèmic, d'aspecte tíssic i jesucrístic, de nom Joan Pujol, irrompi en el bosc, deixant una emprempta que mai més podrà ser esborrada. Se'l bateja amb el sobrenom de Puji, el carnisser del metall.
Ben aviat es fa un lloc. El seu caràcter afable, li confereix una posició benestant en el si del grup, i en poc temps passa a formar part d'una família, que fins avui no ha deixat de crèixer.

Tot va vent en popa, però malaurdament, les lesions l'emprenen amb ell. Primer és el cervell, i després un nervi del braç, que l'impedeix definitivament poder plantar cara als projectes ambiciosos, que fins aquell moment, el feien sortir a blocar.
A partir d'aquest moment, les seves aparicions són cada cop més escasses, i sempre aquella excusa preparada, cremant-li els llavis, és l'eix vertebral de la seva existència.
El punt d'inflexió, però, apareix en el moment en que empés, qui sap per quin motiu, Puji adquireix una ranxera XXL, d'un amic de son avi, i es transforma de la nit al dia en el Ranger d'Argentona. La barba tupida i ben rasurada i la crinera rossa recollida, el converteixen, a ulls de tots els qui l'acompanyem, en el Chus Norris de Canbru, un autèntic coyot de rodalies.
De la nit al dia deixa de venir, perd el contacte amb la família, i el més preocupant, penja els gats, es compra un montanbikes i se'n va a fer el camino de Santiago, creiem que amb l'objectiu d'embogir del tot.
D'aleshores ençà ningú n'ha sabut res. Se li va dedicar un bloc que duu el seu nom i un missatge molt clar: PUJI SISPLAU. Hem penjat cartells amb la seva cara i repartit estafetes per tots els centres de salut mental. Ens hem recorregut tots els foros de heavy metal que hi ha a internet, amb l'esperança de trobar-lo en algun racó, parlant dels components "deore" de la seva bici, però enlloc hi ha rastre d'ell.
Per això hem decidit crear aquest entrada, Puji, si no estàs fent spinning, i ens estàs veient (llegint), allà on siguis recorda que la familia t'anyora, has deixat un vuit molt gran, et trobem a faltar, i ens deus pasta.
Torna Puji,  deixa la bici sense sillín i torna a Canbru, PUJI SISPLAU, TORNA.

PUJI the legend


Kueka fregant-se la cara a PUJI SISPLAU 7a

La Família Lee

FÁCIL, DIVERTIDO Y PARA TODA LA FAMILIA

 Amb l'ego minvant per moments, i amb ganes de tornar a sentir les mans escaldades, ens deixem endur per l'efecte balsàmic que produeixen els blocs relativament assequibles i de bon fer. Sí, som així, gimnastes desentrenats pel desús, entomant de cara els darrers vents càlids d'un atípic octubre, disfrutant aferrats a les cadenes d'un gronxador per a nens grans. Distrets, busquem la manera de retrobar-nos i encetar una nova temporada de disbarats i exercicis perfectes, que encara trigaran a arribar. Mentrestant anirem escalfant els crashpads i desentumint els cossos, munyint cada pedra que trobem, plorant i rient davant les adversitats, mirant de lluny vells projectes que potser, i només potser, reeprendrem, si ens ve realment de gust.

Sota aquestes premises, i esperant que torni el bon fred, ens gronxarem una vegada i una altra fins agafar prou empenta per saltar desde el punt més alt, i assaborir la llibertat que a Canbru es respira,  salvant les dents si en som capaços.

Així doncs estimats companys, donem-nos les mans, comptem fins a tres i ...marica l'últim!!

The Teacher arrancant a Padre Abraham, bloc de talla pitufal

Chacho pillant catxo a la sortida d'Endique Seco 6b

Nova placa per escalfar turmells

De nou el Teacher, ara a la sortida d'Endique Seco (variante Helmut)

The Fontenlee....

Câteva fotografii din călătoria la Fonte ... Toate fotografiile sunt deţinute de familialee.

Rèquiem per la família

 Segur que el viatge a Fonten protagonitzat per tota la família al complet, menys en Teacher i un servidor, ha estat tan fructífer com destructiu. Segur que avui encara n'hi ha algun  que està amb el suero, estirat al llit, fent-s'ho tot a sobre, sense poder moure ni un dit. També hi haurà qui d'ara en endevant continuarà afaitant-se en un bassal per no perdre el costum, però qui més qui menys tots hauran tornat trinxats i contracturats d'alegria o morts de plaer.

Per això, desde aquí, volem retre homenatge a les víctimes de Fonntainebleau, homes ( i algun animal) que s'han deixat la pell, per l'honor de la família i en nom de Canbru, fills de dèu que han suportat el dolor i les lasceracions amb valentia i grans dosis d'alcohol. A tots vosaltres germans, que ara teniu el cor dividit entre el gres i el granit, DESCANSEU EN PAU.

I per fer-ho encara més emotiu, aquí teniu un video d'un clàssic entre clàssics, un 6c de la vella escola Canbrugueriana, Rèquiem per un bloc.

TRAVE LEE

 El Captaire dels lee va respallar aquesta linea de can boquet al sector clàssic TRAVELEE...Aquest nou bloc entra per maxiespo i trave cap a la dreta per sortir pel  Delinquent Habit...el bloc s ha provat pero encara no esta encadenat....aixi que ja sabeu....
PD: molan bestants crashpads i una mica mes de temperatura!!!

si algu ja l havia provat o netejat que ens ho fagi saber....

captairelee

TEST CENTER CAN BOQUET !

Molt bones !!!!

Us informem que el pròxim dia 18 de Setembre hi haurà un test center de peus de gat de la marca TENAYA i WILD CLIMB a can boquet!
Creiem que la millor manera de provar uns peus de gat es a la roca i per això us oferim poder provar els gats en una zona de bloc del Maresme... També hi haurà un test center de crashpads CHARKO i algún altre model com Moon , Pad, Flashed etc..
Us esperem a tots el dia 18 a partir de les 10h al sector clàssic de Can Boquet...
Recordeu utilitzar el parking que hi ha habilitat per cotxes a la Roca del Toni..
per mes informació a CAMP IV MATARO 93 790 71 54.
CAMP IV GRANOLLERS 93 879 60 77.

I com a la vida no tot es escalar, o si! repartirem entre els assistents unes bosses de plàstic , perquè així entre tots, recollim tota la brossa que anem trobant per el sector .... El bosc ens ho agrairà.

pd: la bossa mes plena tindrà un petit obsequi !

salut .

L' equip de CAMP IV

Sonrisas y lágrimas

Sonrisas y lágrimas from Secretaria Lee on Vimeo.

CONTACTES AMB EL MÉS ENLLÀ

Jaumet seguint les instrucccions del Teacher i del Rappél

Alguna vegada ja m'ho havia comentat " en ocasions, mentre estic concentrat intentant entendre un bloc, connecto amb el Rappél a nivell còsmic, i em fa fer coses estranyes...". Segons el Teacher, inventor de la tècnica esclero, aquesta va arribar fins a ell a través de l'espai, enviada ni més ni menys que pel putu Rappél. Mai havia vist ningú pujar per una placa amb l'anvers del peu, fins que en Teacher va solucionar l'entrellat del, fins aleshores, inaccessible Neurosis, fent ús d'aquest recurs, i obrint el camí a tot el col.lectiu que havíem estat invertint hores en aquell bloc.
Ahir, uns quants mesos més tard, va tornar a protagonitzar un acte d'il.luminació, una nova connexió amb el més enllà, mentre provàvem aquest bonic bloc de CanBruguera, molt a prop del Cèrvol. No hi havia manera d'aixecar el cul, les il.lusions s'estaven esfumant, i tot feia pensar que seria un dia més de Komando Basura. Però de sobte, després que l'Eric fes dues calades del seu tabac humit, el trànsit el va posseïr, i asseient-se davant la pedra digué: "el Rappél m'ha dit que si posem la cama dreta així serà més fàcil...". En Jaume i jo ens vam mirar perplexos, no enteníem res, inclús crec recordar que vam riure com dos incrèduls ignorants, però era sens dubte una bona idea, i també el mètode. Tres pegues més tard resolíem el díficil pas inicial, i fèiem realitat aquell bonic bloc avui anomenat Rappél.
Gràcies Teacher per ser tan foll, segueix fent coses estranyes i no deixis d'il.luminar-nos!!!!
Aquí teniu un video, com sempre en HD i d'allò més professional: Video Rappél 7b 
Can Bruguera RAPPÉL 7b from Secretaria Lee on Vimeo.

WIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII are the champions!

NO ESTOY EN CRISIS ESTOY EN CRISTO

Avui en dia la llei de Darwin ha patit un canvi en el procés de selecció i modificant els valors inicials, qui sap si desvirtuant-los de tal manera que  permet que en la flora i la fauna de la selva urbana hi sobrevisquin i habitin un conjunt d'especies que tot i no ser reducte, i fins i tot populars, sempre són dignes d'atenció, de menció, anàlisis i sobretot d'admiració.
Sempre es gratificant, en qualsevol cas, poder desxifrar i gaudir dels missatges que de tant en tant mostren les seves elegants exentricitats i la seva oculta sabiesa.

DIOS BENDIGA ESTE PAIS

Les mil batalles perdudes en nom de mil barbacoas familiars

Després de mil batalles perdudes. Avui n'em tornat a perdre una, el camp ho demostra, el silenci de la desolació té prou paraules sordes per a explicar el que no fa tant aqui es va lliurar de mà dels soldats més temeraris, valerosos i qui sap si a vegades, fins i tot incompetents.
Però no importa perdre batalles quan ja fa temps que s'ha perdut el seny, la vergonya, la reputació i la demència.
I es que, quan la demència i la incensatesa van agafades de la mà i orquestrades per una mateixa família, es que són tan agudes que poden ser en qualsevol moment molt aprop de la més esperada il.luminació.
Mentre aquest moment no arribi, caminarem junts, perduts en la foscor, realitzant estèrils intents de crear allò tant sublim que ens solucionarà la incansable recerca de l'aterrador món d'allò desconegut.
Treballem en l'absurd per a reivindicar l'anonimat de la transcendència i la relativitat de la importància dels valors.
L'absurd és la crítica i la mofa més dolorosa a ulls de qui l'asumeix com a tal, enfonsant-se en l'ofensa, la ràbia i l'odi.
Però és també la màxima demostració de la grandesa per al que sap llegir el que hi està escrit entre línies, extreient saber d'alli on no n'hi havia, o si més no, lluint un gran somriure davant de la incertesa, la ignorància o la incapacitat.

UN GRAN SOMRIURE.

ESCALADA SOLIDÀRIA!

Gràcies a la col·laboració de Tenaya, Gargola i Tsuanami, aquest any hem pogut organitzar, des del Centre Cívic Joan Oliver "Pere quart" i juntament amb el 2n triatló solidari, el 1er Open d'escalada solidari.

Anima't i participa a partir de les 16 h de la tarda del 28 de maig amb un preu de 3€ inscripció. Tots els diners recaptats aniran, juntament amb els diners de les inscripcions del triatló solidari, al projecte de l'ONG EDUCO a Bolívia per l'escolarització d'infants amb discapacitats físiques i intel·lectuals.

BLOCAR Y MORIR

El bocazas from Secretaria Lee on Vimeo.

CANTEANDO BAJO LA LLUVIA

Chacho vs 7b

Chacho posant a prova les politges

TeacherLee i el 6c amb mètode 7a+

Júlio a punt d'explotar amb un 7a peleón

Júlio, la lluita continua

JavaLee panchito face

 

 

 

 

 

Si, aha aha, escuha atento:
me mola deslizarme como el viento, me mola cuando me agarro como un sargento,
si puedo lo haré despacio pero no lento, intento creer que dentro de mi hay talento.
fumo un cigarro después del octavo intento, cada calada me sabe a aroma de excremento,
estás delante de un posible encadenamiento, estate atento, estate atento, estate atento...

Segundo round, aha, aquí vale todo:
si pensabas que no iba a salir del lodo, si creías que no iba a encontrar el modo,
soy un gollum y este bloque es mi tesoro, al loro, soy el que corta el bacalao en este foro.
arqueo los cantos igual que arqueo las cejas aha, tengo los codos por encima las orejas aha,
pego berridos dignos de un pastor de ovejas, y algunas quejas,  como las viejas.

Final del combate, aparta y esconde el gaznate!
ya casi estoy en la cima, lo he conseguido, como el pollito valiente salté del nido,
y tu pringao con la cara de Fido Dido,  con la mirada lo mido me queda un tiro.
si no lo habías pensado yo te lo digo, siempre patina al final un engreido,
pegue pasado por agua, pegue fallido, patino arriba del todo como un gorrino.
Si aha, dedicado a todos los cerdos como yo, si, cerdos perdedores, somos los putos amos!!!